dimecres, 18 de novembre del 2009

Entrevista al pare de Guillem Agulló

El Moviment contra la Intolerància ha convidar a la presentació del darrer Informe Raxen que denuncia l'activitat racista, homòfoba i neonazi, però no va confirmar la seva assistència i va aparèixer espontàniament. ¿Tenia reticències a unir la seva imatge a aquesta associació?

Guillem és un símbol de la lluita antifeixista, però té una vessant que el fa diferent. El van assassinar perquè era independentista. El van assassinar perquè era independentista. Era de Maulets i tenia relació amb el PSAN. La filosofia del Moviment contra la Intolerància és la de la defensa dels drets humans en el seu concepte més universal. Guillem és una altra cosa. És la defensa, radical, de la identitat nacional catalana, sense que això suposi deixar de respectar i tolerar als altres.
El Moviment contra la Intolerància no aplica aquest sentit. Però coincidim: l'ésser humà està per sobre de tot, cap ideologia no val la mort de ningú. Lamentablement l'informe Raxen constata que la violència de signe ultra continua al dia.


Aquest informe torna a situar la Comunitat Valenciana al capdavant de l'activitat neonazi i feixista. Hi ha algun germen especial que ho expliqui?

Hi ha un gran sediment antidemocràtic, més que en cap altre lloc. Les bombes contra Joan Fuster i la quantitat d'agressions que es van produir en la transició van ser la manifestació d'una violència feixista que encara avui perdura sense que es produeixi cap reacció institucional.


En l'època que van assassinar el seu fill considerava perillós que fora de Maulets?

En plena democràcia costa assumir que els ideals polítics et poden costar la vida. Però entrava en la mesura del possible. Els catalanistes han estat i segueixen sent víctimes bé identificables. A mesura que Guillem augmentava el seu compromís i acció política, més perill hi veiem, i ens feia patir. Sovint tornava a casa marcat per les topades amb grups de la ultradreta.
La violència existent era un fet encara que no sortiran a la llum pública. Tot es reduïa a 'baralles entre grups de joves' o es deia que era cosa de tribus urbanes.


Aquesta versió va prevaler també en el procés judicial per l'assassinat del seu fill tot i les proves de les connexions dels acusats amb els grups d'ideologia neonazi. Què hauria significat el reconeixement d'aquesta relació?

Hauria comportat la denúncia explícita, per part d'un tribunal, de l'existència d'organitzacions paramilitars, nazis i feixistes emparades per la policia i les institucions polítiques. Però no van voler entrar en aquesta via d'investigació i va anar a jutjar estrictament l'autoria de la ganivetada. S'esforçaven molt a despolititzar el crim del meu fill.
El reconeixement del seu assassinat per la seva militància nacionalista era treure a la llum les misèries de la transició valenciana, l'opressió del fet identitari amb els pactes de Manuel Broseta i Emili Attard que ens aboca a un estatut de segona, i el conflicte no resolt de l'anomenada Batalla de València que ha servit d'aliment al manteniment de l'entramat feixista.


Considera que l'actual degoteig d'assalts a les seus d'entitats culturals i partits nacionalistes valencians tenen arrels comunes amb la violència que va posar fi a la vida del seu fill?

Té un fil absolutament directe. El blaverisme, el GAV, España 2000, Alianza Nacional, Democracia Nacional, etc ... són el mateix. La connexió és clara. Tots arrenquen de la teoria del falangisme: la unitat d'Espanya és fonamental, per sobre de les regions, i els que vulguin trencar-se i no facin seus els símbols espanyols, són els seus enemics.


Acusa la delegació del govern d'evitar donar resposta policial en aquest tipus de crim, que crida de baixa intensitat?

Les víctimes de crims feixistes només tenim el suport dels més propers i algunes organitzacions d'esquerra, però no de les institucions. La sensació d'impunitat és total. La llei de partits polítics, per exemple, s'aplica només a l'esquerra abertzale, però també hauria de servir per il · legalitzar els partits de l'extrema dreta que tampoc condemnen la violència i fan apologia del genocidi.